La Conseyería de Cultura, Política Llingüística y Turismu ta rematando meyores técniques pa facilitar la traducción automática en llingua asturiana al traviés del portal gratuitu Eslema. L’oxetivu del Gobiernu d’Asturies ye que l’asturianu algame un desenvolvimientu tecnolóxicu asemeyáu a les llingües de la contorna.


Los técnicos trabayen n’Eslema.2, una versión actualizada del portal abiertu que nel 2008 punxo en marcha’l Gobiernu del Principáu en collaboración cola Universidá d’Uviéu. Les meyores van dexar usar la ferramienta en toa clas de dispositivos y van incorporar modificaciones llingüístiques empobinaes a llograr una traducción más natural y fluyida en cualquiera de los dos sentíos castellanu/asturianu o asturianu/castellanu.


D’esta manera, van incorporase a Eslema.2 correcciones gramaticales, regles nueves de traducción y l’actualización de la toponimia y la microtoponimia. Amás, el traductor va sumar 1.800 entraes nueves y 350 unidaes fraseolóxiques de meyores estilístiques que consigan un asturianu más natural y adaptao al mundu actual.


La previsión ye que les meyores incorporaes a Eslema.2, que va agospedase nos sirvidores del Principáu, tean en marcha nel últimu trimestre d’esti añu. Los técnicos de la Dirección Xeneral de Política Llingüística y la Dirección Xeneral d’Estratexa Dixital, amás de los espertos de la empresa Imaxin Software, pionera nesti campu,  trabayen coordinaos pa implantar los cambios que seyan quién p’ameyorar los resultaos de traducción y ampliar el númberu d’usuarios de la ferramienta. Pa evaluar la calidá de la traducción automática gárrense como referencia los indicadores BLEU, un sistema que representa gráficamente los resultaos. La espectativa ye que l’Eslema.2 algame un índice BLEU ente 70 y 80. Les ratios habituales consideren qu’un rexistru penriba de 60 acreita un “bon traductor”. L’añu pasáu Eslema atendió mediu millón de consultes de 42.000 usuarios distintos.


La Dirección Xeneral de Política Llingüística busca un desenvolvimientu tecnolóxicu de la llingua asturiana mayor y meyor al traviés del desenvolvimientu d’aplicaciones como correctores ortográficos, síntesis de voz, xeneradores automáticos de subtítulos, etc. Amás, tán dándose los primeros pasos pa cuntar con una ferramienta de traducción castellanu-eonaviegu-castellanu.