La conseyera de Cultura, Política Llingüística y Turismu, Berta Piñán, recibió la fin de selmana pasada en Llaboral Ciudá de la Cultura a los responsables del Festival Intercélticu de Lorient, que celebraron la xunta anual de delegaciones nel equipamientu cultural de Xixón.

Nel alcuentru, Piñán espresó «el contentu del Gobiernu d'Asturies por esta invitación del festival» y destacó la relevancia qu'esta cita tien pa la cultura y los músicos asturianos. La conseyera aseguró que’l so departamentu «va tar al altor de la invitación y vamos amoldanos de manera efectiva al certame porque conocemos bien el material que fixo que'l festival seya'l gran escaparate de la cultura celta».

Na xunta participaron el presidente del festival, Jean Peeters, el so director artísticu, Jean Philippe Mauras, y los delegaos de los distintos países y comunidaes participantes nel certame, ente ellos, el delegáu n'Asturies, Iñaki Santianes.

Tamién asistió Lisardo Lombardía, apocayá xubiláu del so llabor al frente del festival, del que foi director nos postreros 14 años, y qu'una de les sos últimes decisiones foi la d'empezar los trámites pa qu'Asturies fore la invitada d'honor de la próxima edición, que va ser la cuarta na qu'Asturies tien esti papel; la primera remóntase a 1998 y les otres dos, a 2003 y 2013.

Un gran escaparate cultural 

El Festival Intercélticu de Lorient celebróse la primer vez na localidá bretona en 1971 coles mires de convertise nun gran puntu d'alcuentru de les llamaes naciones celtes. Les rexones participantes son, amás d'Asturies, Galicia, Irlanda, Escocia, Bretaña, Gales, Isla de Man y Cornualles. Dende l'añu 2000 fueron incorporándose diverses comunidaes con emigración celta como Estaos Uníos, Australia, Nueva Zelanda, Chile, Arxentina, México, Rumanía o Italia.

El certame bretón ye un referente de los festivales europeos. Dende va yá munches ediciones, cada añu axunta a más de 4.000 músicos y a cerca de 800.000 asistentes, lo que lu convierte nun gran escaparate con una importancia que va más allá del so valor musical y algama una relevante repercusión cultural y turística pa les rexones participantes y, fundamentalmente, pa les invitaes d'honor, como ye'l casu d'Asturies nel 2022.
 

llinguastur.general.info-complementaria